La producció tradicional de carn de boví a Andorra, portada a terme per la majoria de les explotacions ramaderes del país a través de la societat Ramaders d’Andorra SA, ha estat registrada amb el segell de l’Identificació Geogràfica Protegida (IGP). Aquest segell suposa un important reconeixement per a la carn provinent dels vedells que neixen, es crien i es sacrifiquen al país sota les normes específiques del segell de control i garantia Carn de Qualitat Controlada d’Andorra.

El 10 d’octubre la Unió Europea va reconèixer, mitjançant la publicació al seu butlletí oficial, la inscripció, el dia 2 del mateix mes, de la denominació Carn d’Andorra al Registre de Denominacions d’Origen Protegides i d’Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). La sol•licitud de registre s’havia començat a tramitar per part del Govern d’Andorra en nom de la societat Ramaders d’Andorra SA a la primavera del 2011 i la seva consecució suposa una garantia pel consumidor del gran valor d’aquesta carn, molt tendra al tall i saborosa al tast, gràcies a la certificació del seu origen i del compliment d’una sèrie de protocols de producció recollits en un plec de bases i controlats per l’empresa certificadora externa (LDG-CER).

La carn d’Andorra qualificada amb el segell oficial de control i garantia Carn de qualitat controlada d’Andorra i ara amb el de l’Identificació Geogràfica Protegida (IGP) prové d’animals nascuts al Principat de la raça rústica Bruna d’Andorra o de l’encreuament de les mares d’aquesta raça amb mascles de les races xarolesa, gascona o llemosina. Els vedells són criats per la mare un mínim de 4 mesos i passen després amb ella a les pastures locals durant uns 90 dies coincidint amb el període estival. L’arribada de la neu a les muntanyes obliga a l’estabulació dels animals durant els mesos d’hivern on són engreixats amb una alimentació a base d’una barreja de cereals i lleguminoses, fenc i palla en un espai on disposen d’un mínim de 3 m2 per animal i en grups de màxim 20 caps.

El sacrifici té lloc a partir dels 8 mesos de vida, també al Principat, i els animals són transportats a l’escorxador des de la pròpia explotació a través de distàncies de com a màxim 25 km, de forma que es minimitza l’estrès que pateixen i es garanteix la qualitat màxima del producte.