RAMADERIA
La ramaderia andorrana es centra en la producció càrnia mitjançant un sistema d’explotació extensiu propi de les zones de muntanya.
Aquest es basa en el desplaçament dels animals per a l’aprofitament de les riques i variades pastures dels estrats alts muntanyencs (estives) durant l'estiu i les èpoques més dolces (mesos de juny a octubre) i la seva tornada al fons de les valls en les èpoques més desfavorables per péixer als rebaixants o ser estabulats a les explotacions.
Aquest tipus de pasturatge dinàmic i raonat, conduït pels vaquers o pastors, és el que s’anomena transhumància i, a banda de garantir el màxim aprofitament dels recursos naturals i de beneficiar l’entorn on es produeix, ha motivat la seva inclusió com a tradició a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra treballa per la continuïtat i la promoció de l’activitat ramadera, tot defensant la seva rendibilitat i l’equiparació entre les diferents espècies d’animals de renda.
Pel que fa a l’apicultura, s'ha aconseguit fer-la evolucionar en el temps per passar d'una activitat molt secundària d’escassa presència i explotada amb caràcter familiar a esdevenir un sector consolidat ple de reptes i oportunitats.
Línies de treball vinculades a la ramaderia
Ramaderia Bovina
La cabana bovina, orientada exclusivament a la producció de carn, és la que està més fortament representada al país amb un nombre molt constant de caps de bestiar, donant origen a una activitat econòmica molt tradicional i estable. De la bona gestió ramadera a l’hora d’aprofitar les pastures de muntanya, també es beneficia el paisatge andorrà —aspecte clau del turisme— a través del manteniment i l’augment de la biodiversitat i la prevenció d’incendis forestals, entre d’altres.
Com a conseqüència d’aquesta consolidada ramaderia i dels esforços de selecció de la raça Bruna com la més adaptada al medi de muntanya —liderats pel Departament d’Agricultura—, s’ha aconseguit un producte local d’alta qualitat reconegut pels segells «Carn de qualitat d’Andorra» i «Indicació Geogràfica Protegida» (IGP), que avalen el seguiment de normes específiques. Uns requisits que garanteixen al consumidor que la carn que se li ofereix prové d’animals d’una raça local seleccionada, que pasturen la major part del temps a les muntanyes andorranes i que es sacrifiquen a un escorxador propi del país.
A la societat que gestiona les condicions de cria i engreix, el sacrifici i la comercialització, Ramaders d’Andorra SA, pertanyen la major part dels ramaders de bestiar boví.
Ramaderia Equina
La necessitat de mantenir la cabana equina com una de les produccions que ajuden a diversificar l’activitat agrària, a banda d’altres consideracions de gran importància relacionades amb les excel•lents propietats nutritives i saludables de la carn que se’n deriva, va promoure la presa d’accions destinades a assegurar-ne el futur de la cabana. A més, la presència de cavalls a les muntanyes andorranes ha estat sempre part del paisatge del país i motiu de la seva bona conservació pels beneficis mediambientals aportats, com passa també en el cas de la resta del bestiar conduït de forma raonada.
L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, emparada pel Departament d’Agricultura del Govern, va portar a terme un projecte de cria i engreix de pollins al país per establir les pautes òptimes per obtenir un producte de la màxima qualitat i estudiar les possibilitats de desestacionalització de la producció de carn de cavall, amb la finalitat d’abastir el mercat durant tot l’any i de fidelitzar els consumidors.
El suport dels ramaders ha consolidat una producció de carn equina que actualment es troba regulada pel segell oficial de control i garantia “Carn de Qualitat Controlada d’Andorra” i que va ser inclosa com a nova línia de comercialització per la societat Ramaders d’Andorra SA, la societat participada pel Govern que va néixer de la unió d’un grup de ramaders al 1999 i que té com a objectiu principal la comercialització de la carn del bestiar criat i engreixat al Principat.
Ramaderia Ovina i caprina
Els bestiar oví i caprí havia tingut una gran rellevància al país durant el segle passat, però la seva força havia minvat fins arribar al risc de desaparèixer. La voluntat de recuperació d’aquest bestiar de renda i, com sempre, l’escolta activa del sector, va motivar el treball de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i del Departament d’Agricultura per proporcionar un marc suficientment atractiu a aquesta producció amb la intenció de tornar-la a consolidar. L’impuls institucional aconseguit ha permès remuntar una cabana fonamental per al paisatge andorrà, fent més viable econòmicament la seva explotació i, alhora, intentant garantir el relleu generacional.
Aquest bestiar també es gestiona de forma transhumant, si bé presenta la particularitat de no passar l’hivern al país pel rigor del clima i per la manca de pastures baixes, havent-se de traslladar a altres zones dels territoris veïns (Espanya o França). El segell nacional que reconeix la qualitat del corder o del cabrit s’ha ampliat per aquest motiu a la categoria «transhumant», amb la finalitat de donar-los una millor sortida comercial.
Apicultura
Les abelles destaquen per desenvolupar una important funció ecològica lligada a la seva tasca pol•linitzadora amb una influència, ja sigui directa o indirecta, sobre l’agricultura i la biodiversitat. A més, ofereixen valuosos i saludables productes, que han estat obtinguts tradicionalment per la majoria d’explotacions agràries andorranes en el passat, però que eren destinats en la seva totalitat a l’autoconsum.
L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, amb la motivació d’apicultors compromesos, va desenvolupar accions de recuperació i promoció de l’apicultura amb la voluntat de fer visible l’activitat i millorar la cabana apícola. Es va promoure l’abella del país, l’abella negra (Apis mellifera mellifera), com la millor adaptada al rigor climàtic del paisatge de muntanya, la sanitat de les arnes i el coneixement sobre el material i les tècniques més adequades per mantenir un equilibri adequat entre l’explotació sostenible de les colònies i el respecte pel seu benestar.
La divulgació, materialitzada a través de l’oferiment de formacions i jornades per actualitzar i harmonitzar els coneixements dels neòfits i els apicultors amb la finalitat d’avançar en les línies referides, i la definició —juntament amb el Departament d’Agricultura— d’un marc normatiu per al desenvolupament de l’activitat, ha tingut com a resultat un progressiu creixement del sector i la producció de mel nacional que, actualment, pot ser reconeguda per un segell de qualitat específic.
Altres espècies
Entre els reptes de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra es troben aquells relacionats amb la introducció de noves espècies fora de les tradicionals que puguin ser explotades com a bestiar de renda. Seria el cas, per exemple, d’algunes explotacions avícoles que segueixen mètodes de cria a l’aire lliure de la màxima qualitat i que s’orienten principalment a la producció d’ous. Aquests nous projectes precisen d’un context adequat per garantir la seva continuïtat en el temps i la possible diversificació dels seus productes.
Fons de compensació
del bestiar
L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, amb el suport tècnic del Departament d’Agricultura i Ramaderia, porta a terme la gestió del Fons de compensació per al bestiar boví, equí, oví i cabrum del Principat. El seguiment, l’avaluació i la presa de decisions relatives a aquesta cobertura es realitza a través d’una Comissió Mixta participada per tres membres de cadascuna de les entitats.
Nodreixen el fons el 100% de les quotes pagades pels ramaders subscrits, que es destinen a fer front a la valoració i la compensació dels danys patits pels animals assegurats durant un període de garantia concret i en els termes indicats en les condicions publicades.
Les condicions del Fons de cobertura del bestiar són revisades anualment per actualitzar-les i adaptar-les a les necessitats detectades, tot invertint el possible resultat positiu que pugui haver-hi en benefici dels ramaders, ja sigui ampliant les cobertures ofertes o l’import de les indemnitzacions o bé disminuint les primes a abonar, tot vetllant per la funcionalitat del fons, la sostenibilitat del sistema implantat per a cadascuna de les espècies i la provisió d’una reserva suficient per poder afrontar eventualitats de caràcter general.
L’accés al document corresponent a les condicions del Fons de compensació del bestiar només està disponible per als ramaders assegurats clicant el botó.
