Altres línies de treball
Desenvolupament del sector
L’entitat està implicada en la revisió, l’adaptació i l’actualització de tota la normativa existent o que es pugui promulgar i que sigui susceptible d’afectar l’àmbit agrari amb la finalitat d’assegurar el desenvolupament i la diversificació de l’agricultura i la ramaderia en un context de modernitat. Aquesta vigilància és necessària per mantenir les explotacions agràries actives i atreure les noves generacions.
Això implica l’observació de les necessitats del sector i el coneixement dels reptes als quals s’enfronta per, des d’una òptica real, promoure amb èxit una activitat econòmica fonamental per a qualsevol país com és l’activitat primària. A nivell pràctic, la vigilància va des dels aspectes més directament relacionats amb la pràctica agrícola als més indirectes, tenint un especial protagonisme la relacionada amb l’actualització dels ajuts al sector i la demanda d’aquells que siguin necessaris per a la seva digna continuïtat.
El treball amb el ministeri encarregat de l’Agricultura és intens, i comprèn també les qüestions relacionades amb els règims de qualitat controlada d’Andorra de les produccions alimentàries, els segells per al seu reconeixement, la producció ecològica, el benestar animal i totes les qüestions que afectin als productes agraris. Igualment la relació és important amb el ministeri responsable del Medi Ambient, per la interacció contínua de les activitats agrícoles i ramaderes amb el seu entorn, però també es treballa puntualment amb altres ministeris, com els relacionats amb Finances, Turisme, Comerç, Salut, Territori i Urbanisme, Afers Socials, etc., en tots els aspectes que puguin afectar al sector, així com amb les diferents Comissions legislatives i grups parlamentaris —per traslladar els neguits dels pagesos i ramaders i fer propostes davant noves lleis o reglamentacions— i les diferents administracions comunals.
Ramaderia Bovina
La cabana bovina, orientada exclusivament a la producció de carn, és la que està més fortament representada al país amb un nombre molt constant de caps de bestiar, donant origen a una activitat econòmica molt tradicional i estable. De la bona gestió ramadera a l’hora d’aprofitar les pastures de muntanya, també es beneficia el paisatge andorrà –aspecte clau del turisme– a través del manteniment i l’augment de la biodiversitat i la prevenció d’incendis forestals, entre d’altres.
Com a conseqüència d’aquesta consolidada ramaderia i dels esforços de selecció de la raça Bruna com la més adaptada al medi de muntanya –liderats pel Departament d’Agricultura–, s’ha aconseguit un producte local d’alta qualitat reconegut pels segells «Carn de qualitat d’Andorra» i «Indicació Geogràfica Protegida» (IGP), que avalen el seguiment de normes específiques. Uns requisits que garanteixen al consumidor que la carn que se li ofereix prové d’animals d’una raça local seleccionada, que pasturen la major part del temps a les muntanyes andorranes i que es sacrifiquen a un escorxador propi del país.
A la societat que gestiona les condicions de cria i engreix, el sacrifici i la comercialització, Ramaders d’Andorra SA, pertanyen la major part dels ramaders de bestiar boví.
Turisme rural
L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra va impulsar el desenvolupament d’un model de turisme rural al Principat amb la intenció que fos una activitat complementària a l’agrícola i ramadera que permetés augmentar la renda de les explotacions agràries i afavorir la continuïtat de la pagesia, tot apropant el client al paisatge rural del país i a les formes de vida tradicionals. En aquest model, el turisme rural de qualitat estava plenament lligat a l’atractiu del medi, i oferia unes característiques molt diferenciades de la resta d’ofertes turístiques.
Les moltes jornades de treball mantingudes amb els diferents actors i responsables de l’evolució del projecte —especialment amb el Departament de Turisme— per arribar a un model madur i de qualitat adaptat al nostre país, van conduir a una oferta turística que volia integrar les exigències del model hoteler tradicional amb l’entorn rural sense que el sector s’hi trobés còmode fins que, finalment, es va arribar a la modalitat d’allotjament anomenada agroturisme: un turisme centrat en la vida de muntanya que oferta l’allotjament en cases i bordes rurals i activitats vinculades al sector primari.
Ramaderia Equina
La necessitat de mantenir la cabana equina com una de les produccions que ajuden a diversificar l’activitat agrària, a banda d’altres consideracions de gran importància relacionades amb les excel•lents propietats nutritives i saludables de la carn que se’n deriva, va promoure la presa d’accions destinades a assegurar-ne el futur de la cabana. A més, la presència de cavalls a les muntanyes andorranes ha estat sempre part del paisatge del país i motiu de la seva bona conservació pels beneficis mediambientals aportats, com passa també en el cas de la resta del bestiar conduït de forma raonada.
L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, emparada pel Departament d’Agricultura del Govern, va portar a terme un projecte de cria i engreix de pollins al país per establir les pautes òptimes per obtenir un producte de la màxima qualitat i estudiar les possibilitats de desestacionalització de la producció de carn de cavall, amb la finalitat d’abastir el mercat durant tot l’any i de fidelitzar els consumidors.
El suport dels ramaders ha consolidat una producció de carn equina que actualment es troba regulada pel segell oficial de control i garantia “Carn de Qualitat Controlada d’Andorra” i que va ser inclosa com a nova línia de comercialització per la societat Ramaders d’Andorra SA, la societat participada pel Govern que va néixer de la unió d’un grup de ramaders al 1999 i que té com a objectiu principal la comercialització de la carn del bestiar criat i engreixat al Principat.
Reptes mediambientals
L’aprofitament dels prats de dall i de les pastures comporta una dinàmica que afecta directament als ecosistemes on es desenvolupa. Una bona gestió agroecològica enriqueix l’aliment obtingut amb una diversitat superior de plantes que, més enllà de ser nutritives per al bestiar, són susceptibles d’aportar substàncies amb efectes positius sobre la seva salut, com seria el cas d’algunes plantes aromàtiques. Però els beneficis no es circumscriuen únicament al valor farratger obtingut, sinó que també s’amplien al medi ambient en general per la diversitat biològica que es promou.
La posada en valor dels prats és una prova més del compromís de l’entitat a l’hora de promoure la coherència en la utilització de recursos ecosistèmics i la defensa del benestar animal. Es tradueix, finalment, en un benefici per al conjunt de les espècies que hi conviuen (domèstiques i silvestres) i dona com a conseqüència un entorn més equilibrat i saludable amb el manteniment i l’augment de la biodiversitat, la conservació del paisatge de muntanya, l’estabilització del terreny, la capacitat de retenir aigua i de segrestar carboni i la prevenció d’allaus i d’incendis forestals.
D’altra banda, la convivència amb algunes espècies de fauna —protegides o no— suposa un desafiament constant que implica la presa de mesures i el seu seguiment. En la mateixa línia, el context actual de canvi climàtic planteja reptes que precisen mesures d’adaptació i de mitigació per disminuir la vulnerabilitat del sector. Aquests desafiaments poden tenir una natura molt diferent, i van des de la invasió del territori per noves espècies (p. e. Vespa velutina) o malalties emergents, fins a la possible mancança d’un recurs com l’aigua, que suposaria un clar factor limitant de la producció davant un escenari d’increment de temperatures i descens de precipitacions, sense deixar de banda l’exposició a fenòmens climatològics extrems, cada vegada més freqüents.
Ramaderia Ovina i caprina
Els bestiar oví i caprí havia tingut una gran rellevància al país durant el segle passat, però la seva força havia minvat fins arribar al risc de desaparèixer. La voluntat de recuperació d’aquest bestiar de renda i, com sempre, l’escolta activa del sector, va motivar el treball de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i del Departament d’Agricultura per proporcionar un marc suficientment atractiu a aquesta producció amb la intenció de tornar-la a consolidar. L’impuls institucional aconseguit ha permès remuntar una cabana fonamental per al paisatge andorrà, fent més viable econòmicament la seva explotació i, alhora, intentant garantir el relleu generacional.
Aquest bestiar també es gestiona de forma transhumant, si bé presenta la particularitat de no passar l’hivern al país pel rigor del clima i per la manca de pastures baixes, havent-se de traslladar a altres zones dels territoris veïns (Espanya o França). El segell nacional que reconeix la qualitat del corder o del cabrit s’ha ampliat per aquest motiu a la categoria «transhumant», amb la finalitat de donar-los una millor sortida comercial.
Comissions
L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra s’estructura en comissions de treball internes en les que participen els membres de la seva Junta Directiva per ser més eficient a l’hora d’abordar els temes d’estudi o presentar propostes. A banda de les comissions establertes per a la gestió interna, participa periòdicament en nombroses comissions promogudes per les diferents administracions, entre les quals es troben les següents:
- La Comissió Nacional de Ramaderia i Agricultura (CNRA), concebuda com a òrgan consultiu i de coordinació pel que fa a l’avaluació de les polítiques portades en matèria del sector per promoure el seu desenvolupament i diversificació.
- La Comissió Tècnica d’Agricultura i Ramaderia (CTAR), que avalua i es pronuncia sobre els plans de millora i els estudis de recerca que es puguin presentar al Govern d’Andorra.
- La Comissió de Seguiment de la Caça, que té per finalitat l’elaboració i el seguiment de l’aplicació dels plans de caça vigents i l’anàlisi dels futurs, així com el seguiment del recompte d’espècies.
- Les comissions tècniques, amb la funció d’aprovar els plans de gestió dels vedats de caça i de fer-ne el seguiment, com són:
– Comissió Tècnica del vedat de caça de Ransol.
– Comissió Tècnica del vedat de caça de Sorteny.
– Comissió Tècnica del vedat de caça de Xixerella.
– Comissió Tècnica del vedat de caça d’Enclar. - La Comissió de Coordinació i Desenvolupament de l’Estratègia Nacional de la Biodiversitat d’Andorra (CENBA), encarregada del seguiment, l’avaluació i la revisió de l’estratègia plantejada, així com de participar en l’elaboració dels reglaments relacionats amb la conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
Fires del sector
Les fires ramaderes actuals són punts de trobada entre la societat y l’Andorra tradicional que han estat recuperades amb un enfocament festiu i cultural. Originalment eren moments clau de l’any que facilitaven el comerç i l’intercanvi entre els ramaders abans de l’auge del comerç en la dècada dels anys 60 del segle passat. La seva celebració en dates concretes de l’any responia a l’adaptació de la trobada al cicle de la transhumància seguit, fent-se coincidir amb la baixada del bestiar de les pastures d’alta muntanya.
Els ramaders col·laboren en la preservació d’aquesta memòria col·lectiva amb el desplaçament i la exhibició dels seus animals en aquestes fires, sent les més destacables:
La Fira concurs de bestiar d’Andorra la Vella (recuperada al 1979), celebrada el 27 d’octubre i inclosa en l’Inventari General del Patrimoni Cultural pels seus valors històrics i identitaris. Una important fira nacional que acull des del 2003 el Concurs Nacional de Bestiar.
La Fira de Bestiar i Artesania de Canillo (recuperada al 1990), celebrada el primer diumenge posterior al 16 d’octubre, on s’exposa bestiar local i es promou la comercialització de productes artesanals de proximitat.
La Fira del bestiar d’Ordino (recuperada al 2021), celebrada el segon cap de setmana del maig, on té lloc el concurs parroquial i el Concurs nacional de mascles de la raça bruna d’Andorra. Igualment, ofereix un mercat de productes agrícoles.
